Construcción del aula para el taller de repostería, gastronomía y horno en San Martín de Porres en el Alto de La Paz
Mayo 18th, 2010 | 
Estado:
Finalizado
Referencia:
PROYECTO EN C.A.N.
Ubicación:
A la ciutat de El Alto, a la alçada del kilòmetre 12 de la carretera a la població de Viacha, barri de San Martín de Porres
Antecedentes:
El Barri es diu San Martín de Porres i es troba a la ciutat d’El Alto. Té 5.200 habitants,. La majoria provenen de la província del departament de La Paz: Camperols de l’altiplà que es traslladant a la ciutat en busca d’una vida millor i s’acienten a l’Alto perquè no troben espai a la ciutat de La Paz. El nivell educatiu de la població de l’Alto és molt inferior a la mitjana de la població boliviana degut a la seva situació de migració, amuntegament i lluita per sobreviure.
1De manera general, Bolívia es troba en el grup de països qualificats en el PNUD com a Desenvolupament Humà Mitjà, encara que per la seva posició ( 104) es troba més a prop d’aquestes nacions amb Baix Desenvolupament Humà. Amb un IDH DE 0.648 EN 1999. Bolívia està encara lluny de la mitjana d’América Llatina de 0.706” (PNUD, 2002).
[1] En base a les projeccions del CENS 92 més del 63% de la població viu sota la línea de pobresa (UDAPE, 1999)
Situación Actual:
L’Educació fiscal (pública) i gratuïta a Bolívia, com en tots els països, es troba dispersa en tota l’extensió territorial. Segons el creixement vegetatiu de la població es van creant nuclis d’educació en les àrees urbanes i rurals. No té el govern la capacitat econòmica que li permeti donar un desenvolupament educatiu paral·lel entre l’àrea urbana i rural. Les àrees marginals queden relegades.
Un gran percentatge de la població boliviana manté arrelats molts costums i tradicions que d’alguna manera entorpeixen la formació de las noves generacions a causa de la forta influència per part dels pares de família. Existeix una cultura patriarcal que ofereix millors oportunitats als nois que no a les noies, les quals es veuen relegades a rols més servils i a les feines de la casa
Actualment l’educació fiscal té molt poca cobertura en les zones marginals, això suposa una situació poc positiva quant a la integració sociocultural. Des que Bolívia va néixer a la vida democràtica, els partits de torn que van governar i continuen governant, no tenen una veritable formació democràtica i de servei a la comunitat. Han estat més grups de poder i d’ajuda mútua a expenses de la riquesa de la nació. Com a conseqüència del deteriorament social i econòmic i de la falta d’educació en valors democràtics, en aquests últims temps estan apareixent moviments radicals de tendència racial i regionalista. Aquestes convulsions socials posen en perill el lleu enfortiment democràtic que va començar a Bolívia fa 16 anys.
D’altra banda, els problemes econòmics, familiars i socials afegits a la falta de motivacions i les poques sortides laborals són una barrera infranquejable per a moltes joves: per una part són conscients del seu futur incert i per una altra, assumeixen que la societat valora molt poc la seva educació i sent l’obligació d’ajudar a la seva família.
Justificación:
Durant l’última dècada a Bolivia s’han realitzat diverses reformes socials, les més significatives: la Reforma Educativa, que per ara busca millorar l’accés, qualitat i rellevància de l’educació primària, amb un enfocament bilingüe i intercultural, i la Llei de Participació Popular considerada d’especial rellevància des de la perspectiva de l’equitat i la construcció de la ciutadania.
El nou govern que dirigeix el país s’ha compromès a treballar de valent en favor dels mes necessitats i iniciar les reformes adients per fer realitat el seu compromís i el del seu govern.
Analitzant l’exercici del Dret a l’educació les dades oficials indiquen que el 40 % dels alumnes de primària deserten abans de finalitzar la primària. Si ara l’abandonament de l’escolarització coincideix amb la finalització de l’etapa de primària, els seus pares van abandonar-la molt abans.
Referent a l’habitatge, quasi el 75 % de la població viu en condicions d’amuntegament, tres i mes persones per habitació. El 40 % dels habitatges, que són el 90 % de adobes, no disposa de serveis higiènics i un 20 % no disposa de llum elèctrica,
Les condicions econòmiques són molt lamentables. Els ingressos procedeixen fonamentalment de la venda ambulant i de serveis sense qualificació. Aquest petit comerç és producció domèstica, d’aquesta manera garanteix la recuperació de la despesa realitzada per cobrir les necessitats.
Des de la perspectiva de gènere podem constatar:
- De les dades anteriors d’escolarització cal dir que de cada tres que deserten, dos són dones.
- Les dones abandonen abans l’escola que els homes ja que han de fer-se càrrec de germans més petits.
- Les feines que realitzen les dones no són percebudes per elles mateixes com a treball. Ens referim a la cura dels fills, cuinar per vendre-ho, rentar roba per altres persones diferents al nucli familiar, etc.
- Les dones comencen a tenir fills als 16 anys. A partir de la maternitat abandonen els aspectes formatius. Es dóna la constatació que a menor formació acadèmica i entorn més pobre l’edat d’accés a la maternitat és menor.
Finalidad:
Aquest projecte pretén abordar aquesta problemàtica :
- Prevenir la situació actual de moltes noies o mares en perill d’exclusió social oferint-les una capacitació professional que les engresqui novament en la seva formació i capacitació, desenvolupi les seves qualitats i habilitats i les faciliti la seva incorporació al món laboral amb dignitat i qualitat.
- Capacitar les dones que van abandonar els estudis sense haver finalitzat la seva formació mínima, per orientar-les cap a activitats laborals del seu entorn que els faciliti la incorporació al món laboral amb qualificació adequada.
- La formació de mares de família que estiguin interessades en aquesta formació per desenvolupar les seves qualitats i obrir-se una possibilitat laboral que suposi un desenvolupament personal i una font d’ingressos.
- Promoure la creació de llocs de treball propis o cooperatives per desenvolupar noves formes de treball en equip.
Objetivos del proyecto:
Objectiu global
"Construcción del aula para el taller de repostería, gastronomía y horno en San Martín de Porres en el Alto de La Paz . En 2011 quedará dotada el aula completamente¨
- Incentivar les alumnes i orientar-les per crear les seves pròpies microempreses o cooperatives per a la comercialització dels seus propis peces de rova o teixits.
- Desenvolupar la seva iniciativa, autonomia i creativitat.
- Contribuir a la formació integral de les joves i dones a fi de que puguin desenvolupar correctament el seu rol dintre de la família i la societat per afrontar el reptes que la situació social de Bolívia exigeix.
Descripción de actividades:
Coste Total:
20.469,5€
| Adjunto | Tamaño |
|---|---|
| S_Martin_2.jpg | 2.97 MB |
| S_Martin_2_a.jpg | 3.15 MB |
| S_Martin_4_a.jpg | 3.38 MB |
| S_Martin_5_a.jpg | 2.41 MB |
| S_Martin_Porres1_a.jpg | 2.47 MB |
| S._Martin_de_Porres_info__Gestion_2012.pdf | 235.93 KB |
